La conquesta d’Itàlia

Té lloc entre els períodes, del s. V al s. III a.C, on Roma va conquerir de manera gradual la península d’Itàlia.

Al s.V a.C, Roma formava part de la Lliga Llatina (estava formada per les ciutats que constituïen el Laci). Aquesta Lliga va passar per diverses guerres amb els pobles veïns de les quals va sortir guanyant.

Més tard, concretament al s.390 a.C, els gals van invair Roma, els etruscos i els llatins. Tot i així, Roma  va continuar expandint-se sobretot tenint conflictes amb els samnites ja que aquests volien ocupar la Campània i els altres pobles itàlics (des de el segle 343 fins al 295 a.C). Malgrat que s’uneixen en contra dels romans, van ser derrotats.

Per acabar, quan quasi tot estava sota el domini romà, al començament del s.III a.C, les colònies gregues era l’únic que quedava lliure, de la península italiana, que es trobava en el sud, on formava part de la Magna Grècia. Tot així, les colònies gregues, també van acabar sent conquerides per Roma. Tarent (principal colònia grega), en veure’s en perill va demanar ajuda al rei grec de l’Epir. Pirros (el rei), va passar a Sicília per defensar les colònies gregues dels cartaginesos i quan va tornar a la península va ser derrotat pels romans, els quals el van obligar a retirar-se, passant a les seves mans al s.272 a.C.